Les principals característiques dels altaveus inclouen convertir l’energia elèctrica en energia sonora, ser ultra-prim, llum, ocupar poc espai i tenir una alta eficiència de conversió energètica. Un altaveu és un transductor electroacústic que pot convertir l’energia elèctrica en energia sonora i s’utilitza àmpliament en equips electrònics i elèctrics que emeten so. La seva estructura sol incloure tres parts: mono, doble canal i estèreo, i la seva funció és propagar el so. El disseny de l’altaveu fa que sigui ultra-prim, lleuger i ocupant poc espai, fent-lo adequat per utilitzar-lo en diversos dispositius electrònics. A més, l’altaveu té una alta eficiència de conversió d’energia, una àmplia directivitat i una baixa distorsió.
Hi ha molts tipus d’altaveus, que es poden dividir en tipus electrodinàmics (bobina mòbil), electrostàtics, electromagnètics i piezoelèctrics segons el principi de transducció. Els parlants electrodinàmics són àmpliament utilitzats a causa del seu bon rendiment electroacústic, estructura forta i baix cost. Segons el rang de freqüències, es poden dividir en parlants de baixa freqüència, de freqüència mitjana i d’alta freqüència, que sovint s’utilitzen en parlants com a combinació.